top of page

Regalem llibres... regalem vida!

Writer's picture: Isabel PonsIsabel Pons

Per preparar aquest article llegia l’altre dia un reportatge que parlava sobre les 9 teories científiques que demostren que la lectura ens fa més intel·ligents. Teories que relacionen la lectura amb l’activació de certes parts del cervell que tenen relació amb l’empatia, l’aprenentatge, la memòria, la presa de decisions, l’autoreflexió, la comprensió, l’augment del vocabulari i les habilitats verbals i l’endarreriment de l’envelliment mental. Podem assegurar, doncs, que la lectura ens fa, i està demostrat científicament, més intel·ligents.


Deixant de banda la ciència i el que aquesta pot demostar envers la lectura, el fet de tenir un llibre a les mans aporta molta més riquesa a la nostra vida. I fixeu-vos que he dit un llibre a les mans, perquè sí, quan parlo de llegir em refereixo al vell acte de tenir un llibre en format paper, res de fer anar l’ordinador ni els dispositius electrònics –que respecto profundament, però dels quals no parlarem en aquest article.


La lectura, el fet d’agafar un llibre i llegir ens aporta uns valors que actualment no tenen cap prestigi, són inútils, no serveixen per a res, no produeixen res, no tenen cap valor econòmic ni es poden bescanviar per diners. O potser sí que tenen valor? Llegir ens aporta plaer i felicitat. El plaer d’olorar un llibre nou, o vell, de passar-ne les pàgines, de marcar una fragment que ens ha agradat especialmente, de tornar enrere o rellegir pàgines ja passades… De compartir amb amics o família un capítol especialment interessant o un vers difícil d’interpretar. La felicitat d’acabar una història amb ganes de començar-ne una altra totalment diferent, de descobrir un nou autor o un clàssic de fa dos-cents anys.



Plaer i felicitat, és a dir, la lectura no ens aporta res material. Com diu el filòsof i professor italià Nuccio Ordine en la seva obra La utilitat de l’inútil, “El coneixement és una riquesa que es pot transmetre sense empobrir-se”. Quan llegim ens enriquim i si compartim aquesta riquesa amb algú no ens empobrim, al contrari, enriquim també la persona amb qui l’hem compartit.


En una societat que només valora el que tenim, el que es pot comprar i vendre, defensem i reivindiquem el que som, la riquesa interior, el que ens fa pensar i reflexionar, el que ens fa créixer com a persones. Fa cinc anys gairebé, durant la pandèmia, quan no es podia sortir ni consumir, vam recórrer a allò que ja va dir el filòsof Voltaire: “Deixeu llegir i deixeu ballar, aquestes dues diversions mai no faran mal al món”. Lectura i ball, llibres i música, allò que no serveix per a res…però que bé que ens va anar a tots!!


Al col·legi tenim la sort de disposar d’una franja de l’horari lectiu dedicada a la lectura. I hem d’acostumar els nenes i les nenes i els adolescents a llegir el que vulguin, que triïn el que més els interessa o els vingui de gust i que no sempre ha de ser el mateix. Han d’anar descobrint autors, gèneres, fins i tot llengües a què no estan tan acostumats. I, a poc a poc, s’aniran formant com a lectors, amb encerts i desil·lusions, però que seran seves perquè així ho han triat. Quan són més grans poden participar en el club de lectura i compartir les seves experiències com a lectors amb els companys o amb alumnes d’altres cursos.


Però la riquesa més gran que tenen tots els alumnes del col·legi és tenir a la seva disposició una biblioteca amb llibres de tota mena, que poden llegir allí mateix o emportar-se a casa i, a més a més, un clautre de professores i professors que llegeixen i que sempre estan encantats de recomanar o suggerir un llibre, nou, vell, conegut o difícil de trobar.


Només em queda desitjar-vos unes vacances de Nadal plenes de coses inútils, d’aventures, amor, crims i misteris, de poemes amb rima consonant i versos amb metàfores. Demaneu el que no serveix per a res, però que ens omple el cor de felicitat i ens fa somiar. Llegiu, toqueu els llibres, compartiu, rieu i ploreu, perquè “el temps per llegir, igual que el temps per estimar, dilata el temps de viure” (Daniel Pennac). Invertiu en allò que no té preu. Gaudiu de la lectura! I de la vida!


La Isabel Pons és filòloga catalana i professora de llengua a secundària. És responsable del departament de llengua de l’escola i forma part del grup impulsor que vetlla perquè la lectura i l’escriptura formin part imprescindible del projecte de centre.

127 visualitzacions0 comentaris

Entrades recents

Mostra-ho tot

Comentários


bottom of page